CAS PRÀCTIC: PROJECTE CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

EL PROJECTE

En col·laboració amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Fundació HiTT va dur a terme un projecte per a la reformulació del protocol, aprovat pel Departament de Salut de Catalunya l’any 2009, per a la correcta detecció i tractament de dones i infants víctimes de la violència de gènere.

L’estudi tenia l’objectiu d’avaluar dels costos i beneficis socials de la implementació del nou Model d’atenció a la salut de les dones en situació de violència masclista i dels seus fills i filles.

LA RELLEVÀNCIA

D’acord amb l’enquesta de violència masclista a Catalunya del 2016 ens trobem davant d’un fenomen que viola els drets humans, amb una incidència i prevalença molt elevades.

La violència masclista té una incidència en dones majors de 16 anys a Catalunya del 17,6%. Per tant, 570.500 dones van patri un episodi de violència masclista el 2016, de les quals 74.547 van experimentar un cas de violència severa. Un 64,4% de les dones majors de 15 anys han experimentat algun tipus de violència masclista en la seva vida.

La importància de les anàlisis de costos de la violència masclista rau en la seva capacitat d’oferir una visió més àmplia de magnitud de les seves conseqüències, així com del seu caràcter transversal. Permetent-nos comparar el seu impacte amb el d’altres fenòmens. Organitzar els recursos necessaris per fer front a la problemàtica, així com adquirir consciència del paper fonamental que la prevenció hi juga.

En aquest projecte, llançat l’any 2021, es va treballar amb dades prepandèmiques, les quals ens mostren un escenari que, actualment, la pandèmia de la Covid pot haver modificat.

LES SOLUCIONS

Entenent violència masclista en termes del Servei d’Estudis del Parlament Europeu (2019) com aquella violència que s’exerceix envers les dones resultant de la situació de desigualtat en el sistema de relacions de poder, i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic.

Per analitzar la totalitat dels costos de la violència masclista es van contemplar els costos generats en els següents àmbits:

– Laboral: La violència masclista comporta la disminució en la productivitat generant costos econòmics per aquests agents i també pel sector publicoprivat. Que contemplen la menor participació femenina al món laboral, les absències, retards i distraccions causades per patir violència masclista, per la major probabilitat de patir accidents laborals, per la pèrdua de treball i la necessitat de rotació del personal, per la necessitat d’atorgar a les víctimes més prestacions socials i atur, etc.

– Sanitari: La violència masclista comporta costos destinats a diagnosticar, acompanyar i tractar casos resultants d’aquesta violència. És un factor essencial en l’empitjorament de la salut de les víctimes, que inclou els traumatismes físics, consistents en els danys sobre la salut física, sexual i reproductiva i els psicològics, que són lesions menys visibles, però que condueixen a una sèrie de problemes de salut mental greus.

– Legal: Inclou els costos resultants del vessant judicial i civil, que inclouen des de l’acció policial i judicial als processos civils de separació i disputa de custòdia.

– Intangible: Encara que aquesta despesa no es materialitza en una transferència monetària directa, cal tenir, també, en compte el cost que comporta el patiment de les víctimes de violència masclista i del seu entorn, incloent-hi la pèrdua de vides i de qualitat de vida d’aquestes persones.

Per calcular l’impacte de costos de la violència masclista es van utilitzar les aproximacions en termes del PIB, i una aproximació top-down. D’acord amb l’aproximació del PIB s’estima que el cost de la violència masclista a Catalunya el 2019 va ser de 2.321.781.205€, l’equivalent al 0,93% del PIB català.


IMPACTE

És important abordar una problemàtica transversal a través de diferents aproximacions. Aquest estudi de costos és una forma de conèixer les implicacions de la violència masclista en la seva dimensió econòmica i interpel·lar aquells agents que poden sentir-se aliens a la problemàtica. Tanmateix, l’objectiu final de totes les aproximacions és la d’introduir mesures i generar canvis capaços de reduir fins a la mínima expressió aquesta xacra social, que priva de drets fonamentals a les víctimes fins al punt on aquestes poden morir.

Aquest projecte ens evidencia que la violència masclista és una qüestió que s’ha de mantenir en l’agenda política durant els pròxims anys si volem garantir la viabilitat d’un protocol efectiu, capaç d’identificar i oferir tractament a les víctimes de la violència de gènere.
Posa de manifest la necessitat d’aplicar mesures de sensibilització i conscienciació, en tant que el cost de la prevenció i la intervenció és substancialment menor quan s’identifica la violència de gènere precoçment que quan ja està arrelada.

És una problemàtica que comporta efectes més enllà del benestar físic, social i psicològic de les víctimes, és una problemàtica transversal que ens interpel·la i influeix com a societat.

Finalment, aquest tipus d’estudis evidencia que el cost de la prevenció i la intervenció és substancialment menor quan s’identifica la violència de gènere precoçment que quan es realitza en fases o contextos on el problema està més arrelat.